Aquesta vegada us presentarem una altra experiència apassionant per obtenir la pluja daurada en un matràs. Aquest experiment no és perillós per a la salut, així que podeu creure-ho vosaltres mateixos, sorprenent a un amic, a una xicota o a una persona estimada, sobretot perquè el resultat serà inimaginable i es recordarà per molt de temps.
T’oferim que et familiaritzis amb l’experiència del vídeo
[media = https: //www.youtube.com/watch? v = BTU6My1pE5M]
Per a aquest experiment necessitarem:
- iodur de potassi;
- nitrat de plom;
- dos matràs;
- aigua calenta;
- àcid acètic.
Primer, agafeu dos matràs i peseu 1 gram de reactiu, és a dir, nitrat de plom i 1 gram de iodur de potassi al segon. L’única cosa a tenir en compte són les sals de plom, que són tòxiques.
Després de pesar un gram de cadascun dels reactius al matràs, aboquem uns 175 ml d’aigua molt calenta a cada matràs. L’aigua hauria de ser realment calenta, gairebé bullent, perquè en cas contrari l’experiment no pot funcionar.
El iodur de potassi es dissol molt bé i una solució de nitrat de plom comença a ennuvolar-se a causa d’un procés anomenat hidròlisi.
Per evitar la hidròlisi cal afegir una mica d’àcid acètic a la barreja.
Després que tothom s’hagi dissolt, agafeu un matràs més gran i aboqueu-hi les nostres solucions. Si les solucions fossin fredes, es formaria un precipitat groc de iodur de plom, però com que la solució és calenta, el iodur de plom resultant es pot dissoldre en aigua calenta.
Amb el pas del temps, la solució es refreda i partícules de iodur de plom comencen a cristal·litzar-hi. Com més lent sigui el refredament, més grans i bells seran els flocs de iodur de plom. Aquesta experiència sembla molt impressionant a la llum directa del sol.
