A Internet, hi ha moltes opcions per fabricar circuits similars muntats mitjançant diferents combinacions de transistors i el mateix principi de funcionament.
Les idees principals eren:
1. Munteu aquest dispositiu entre els diferents desarmats electrònica detalls d’escombraries.
2. Feu un disseny acabat, és a dir inclòs l’habitatge.
3. Quan fabriqueu, estalvieu-vos de la cerca o de l’autoluculament dels inductors indicats als circuits de valor trobats i utilitzeu-ne els que teniu a l’abast!
4. Realitzar proves comparatives del disseny amb equips fabricats a la fàbrica.
S'utilitza en aquest disseny:
- Llums fluorescents "ERA".
- Carcassa d’un llast cremat d’una làmpada fluorescent.
- Una sola cara de fibra de vidre 109x28mm.
- Cargols de 3 mm.
- Trossos de plàstic.
- Peces de ràdio segons l’esquema.
De les eines utilitzades:
- MFI tipus "Dremel".
- Planxa de soldar.
- Superglue.
- Destornillador, talladors de filferro, etc.
Atès que els circuits que vaig trobar a Internet utilitzen bobines amb inductàncies diferents, la idea de l’experiment era fer que dues bobines amb les mateixes qualificacions funcionessin amb normalitat. Per tant, per començar, el circuit es va muntar i provar en un tauler de pa. Configurat utilitzant equips des de l’època de l’URSS.
Esquema esquemàtic del dispositiu, segons les parts utilitzades.
Al circuit s’utilitzaven bobines de dues bombetes fluorescents idèntiques ERA (fa temps que tinc al voltant, faig LED). Perquè Jo no tenia un indicador de corrent continu i no tenia la intenció de calcular els paràmetres d’altres maneres, encara no sabia la seva inductància.
Les descripcions trobades a Internet de circuits de dispositius similars van indicar diferents freqüències de funcionament des de 30 kHz fins a 120 kHz. Seleccionant un condensador de regulació de freqüència C1, va ser possible obtenir una ona sinusoïdal amb una forma relativament regular a la bobina de radiació L1. La freqüència de funcionament és d’uns 91kHz.
A la bobina receptora L2, el senyal presentava distorsions en forma de sinusoide i "zyuki" desigual. O per interferències mútues, o per l'aparició d'harmònics (no va aprofundir).
Mitjançant el mètode "poke científic", es va instal·lar un condensador C5 (absent en circuits similars) paral·lel a la bobina receptora, basada en la idea de C5 = C1. La qual cosa va ajustar el circuit LC receptor a la freqüència de funcionament. Com a resultat, l'amplitud del senyal va augmentar a la bobina receptora i es va anivellar la forma del sinusoide, fet que va augmentar significativament la sensibilitat del dispositiu.
La distància entre les bobines es va triar com a mínima, en la qual no hi ha una forta interferència directa entre les bobines, sempre que no hi hagi cap conductor tancat proper (per la comoditat de comprovar ancoratges relativament curts).
La placa de circuit es va fer amb la possibilitat d’instal·lar bobines a una distància de 21mm i 27mm entre els seus centres (per la comoditat d’un possible experiment amb diferents bobines). A més, es deixen camps lliures a la pissarra per a la comoditat de muntar el tauler en el cas.
La placa de circuit imprès està feta en una fibra de vidre d’una sola cara amb unes dimensions de 109x28mm.
El muntatge al tauler no és gaire presentable, perquè Vaig utilitzar un tros de fibra de vidre, que estava al meu voltant des de temps soviètics. Aparentment, de tant en tant, es formaven taques estranyes i taques marrons al seu interior, que em confongueren molt, però no afectaven el rendiment de l’instrument.
La caixa del dispositiu es va fer del cas d'un llast cremat d'una làmpada fluorescent.
Utilitzant el Dremel MFI instal·lat a màquina casolana, la part superior del estoig es va retallar al voltant de la vora dels forats del filferro. Les costelles ensopegades són més esmolades. La part inferior del estoig està equipada amb fitxers.
A més, es van enganxar els suports de plàstic per a la placa amb supergle i es van tallar forats per als interruptors, els LED i els forats per a l’accés a les resistències de la retalladora. A continuació, es van perforar forats per cargols de 3 mm per fixar la caixa.
Com a resultat, vam obtenir un estoig bastant còmode amb unes dimensions de 113x33x17mm. Es desmunta fàcilment per substituir la bateria. Els forats d’ajust es poden segellar amb una peça de cinta elèctrica.
Per facilitar-ne l’ús, les fletxes de l’adhesiu indiquen la ubicació dels centres dels inductors. Els punts vermells del cas indiquen els centres de les bobines.
Primer, es va provar el testador a casa en una àncora existent, on es va imitar un llaç tancat amb un tros de filferro. A més, el dispositiu respon perfectament a qualsevol peça d’un fil tancat (és a dir, sense nucli). L’aparell és molt sensible i respon a qualsevol conductor tancat incloent un marc d’espectacles, clauer, etc. Per tant, és molt convenient tenir dos intervals de sensibilitat predefinits.
També es van comparar els resultats de la verificació dels ancoratges amb aquest instrument amb els resultats obtinguts amb equips especialitzats de Bosch en un taller.
Em va agradar molt els resultats del diagnòstic comparatiu d’ancoratges en curtcircuit. van coincidir completament. El provador va demostrar amb confiança la presència de curtcircuit als ancoratges "assassinats" i no va mostrar falsos positius sobre els "sans".
Després de fer proves al taller. Experimentant un dispositiu preparat, es va trobar una interessant oportunitat per configurar no només dos modes de sensibilitat del dispositiu, sinó també dos modes operatius diferents:
1. Quan s’encén, s’encén el verd, quan es comprova una àncora “sana”, el verd continua a il·luminar-se, en presència d’un curtcircuit a l’àncora, s’il·lumina el vermell, mentre que respon a una simple peça d’un fil tancat, no respon a una superfície metàl·lica.
2. Quan s’encén, el vermell s’il·lumina, en comprovar una àncora “sana”, s’il·lumina i es posa en verd, si hi ha un curtcircuit a l’àncora, s’il·lumina el vermell, mentre que no funciona en una simple peça d’un fil tancat, reacciona a una superfície metàl·lica, s’il·lumina de color verd.
Al taller es va provar el dispositiu en el primer mode.Com a resultat, gràcies a la presència d’un interruptor i dues resistències d’afinació, el dispositiu es pot configurar tant a dos nivells de sensibilitat com a dos modes de funcionament diferents.
Si falta alguna cosa a la descripció, espero que es puguin considerar aquests matisos a les fotos enviades. Demano disculpes per endavant per possibles errors i escriptures.
Si necessiteu informació addicional, escriviu a l’oficina de correus, intentaré estar segur de respondre. Respostes, idees, suggeriments per millorar el disseny i els comentaris són molt ben rebudes.
Gener 2020