Per a aquest dispositiu, l’autor va agafar una fusta rodona d’acer. I l’utilitzarà com a base del dispositiu.
Després va agafar una canonada metàl·lica de mitja polzada.
I va començar a fabricar boixos, per a això va fer dos talls oblics a la canonada, una mena de dues dents.
L’autor va retallar aquestes dents.
Allà vas.
Després va tallar aquesta peça.
Per a la segona màniga de la resta de la canonada, va fer dents semblants a la primera.
Després va posar la funda i la canonada amb les dents a l’eix. (fusta rodona)
Així, l’autor pot veure on encara cal retallar les dents.
Les dents no han d’entrar entre elles.
Llavors, l’autor li va tallar la segona màniga, només hauria de ser més llarga que la primera.
Aleshores es va apartar una mica de la vora de l’eix i va soldar una màniga curta a l’eix.
Després de la soldadura, l’autor també va posar una màniga llarga a l’eix.
Després va tallar un tros de la canonada, es va posar a sobre de la funda a l’eix
I el vaig soldar de tal manera que un petit cop quedés a la màniga llarga.
Per al cas del dispositiu, l’autor va agafar la canonada tres quarts
Ho he sortit una mica
I per un aspecte més bonic, el tallador es va treure de la pintura i el rovell vell.
Després d'haver col·locat el dispositiu en el estoig, l'autor necessita soldar el estoig a la màniga llarga
Per fer-ho, va perforar dotze forats a la caixa.
Després va tornar a col·locar la caixa al dispositiu
I vaig soldar la funda al cos a través d’aquests forats.
Després va trobar un cargol de mida adequada i li va tallar el barret,
inserit al estoig,
I ben soldada. (L’autor necessita això per assegurar-se que quan el martell toca el dispositiu, la vora de la caixa s’enrotlla més d’una vegada)
I al final, l’autor ha de fer un quadrat al final de l’eix
Per canviar diferents broquets per cargols o cargols.
Aquí teniu un dispositiu que va revelar l’autor.
I al final, per descomptat, una prova de l’autor.
