Com a base, vaig decidir agafar un carburador d'una motoserra. És membrana, molt ben sintonitzada. Pel que fa al rendiment, crec que serà suficient per girar el motor fins a uns 2000 rpm. I això és més que suficient.
De nou, quins són els pros?
1. Bona formació de barreja (IMHO, però és millor que en un VAZ amb aquests tubs d’emulsió, un milió de broquets i altres escombraries)
2. Un ajustament molt fi de la qualitat de la barreja amb un cargol al carbur.
3. Estalvi previst. Crec que si condueixes purament amb un carbohidrat, sense el principal, pots trobar 5-7 litres en lloc de 10-11 litres. Bé, tot és a la vista.
Avui he intentat fer-ho tot. Va treure el carburador de la motoserra antiga, va treure totes les solapes. A continuació, va tallar un tros de tub de coure, el va "torçar" estretament al canal de la carba fins al difusor. Connectat al dipòsit de gasolina del dipòsit del cotxe.
Per descomptat, encara no he instal·lat el carburador. Va resultar instal·lar el "carburador al carburador". És a dir, he inserit un tub de carbó petit a la primera cambra del carburador Zhiguli (bé, això només és un experiment). L’espai restant estava farcit de draps.
La mànega de subministrament de combustible de la carbó nativa es va connectar amb un pal.
Va engegar el cotxe abocant una mica de combustible directament al col·lector. Mentre el cotxe estava en ralentí (quedava combustible al carburador), vaig intentar fer gas manualment. El mini carburador funciona bé, a partir del atomitzador (boquilla) el combustible arriba clarament en forma d’emulsió (boira). Però el motor no té revolucions, s’atura, aparentment massa poca benzina. Va resultar tots els cargols de qualitat. Inútilment.
Probablement molta aire xucla a través d’un drap, la barreja és deficient per a la feina. Em químicaré més enllà. Donaré de baixa els resultats.
Disculpeu la qualitat de les fotos))
