[media = http: //www.youtube.com/watch? v = f6lcQpWSLxQ]
Les llaunes d'estany solen obrir-se utilitzant "obridors" especials per a llaunes. Quan no hi són a la mà, la gent s’acostuma a obrir llaunes amb ganivets i altres objectes. No és segur i no és especialment convenient. Però, per facilitar l’obertura de llaunes, els fabricants van trobar aquestes "orelles" com aquestes, per a les quals estireu i obriu la llauna:
Però el problema és que de vegades es trenquen aquestes “orelles” abans d’obrir la llauna, o simplement no tenen la força suficient per treure aquestes “orelles”, i aquest mètode tampoc no és 100% segur: hi ha el perill de tallar-se massa d’hora. vores afilades de la llauna.
Parlaré de dos mètodes de fabricació del dispositiu.
Per als primers que necessitem aquí hi ha un cercle de fusta (sovint roman després de fer una casa d’aus):
Aquest cercle s’ha de tallar amb cura en dues parts: una més, l’altra menys. No necessitem una part més petita, però amb l’ajut dels cargols autofilataris fixem una barra petita a la majoria tal i com es mostra a la foto:
Necessitem un ganxo roscat (es pot comprar a qualsevol ferreteria). Aquest ganxo ha d’estar retorçat a la part final del semicercle de fusta:
Agafem la llauna, enganxem l’orella de la llauna amb un ganxo retorçat en un semicercle de fusta utilitzant la corretja que lligem (actua com a palanca), obrim la llauna.
Aquesta és la primera via.
Ara ho explicaré de la segona manera.
Per ell cal prendre una petita peça de barra rodona de fusta (és ideal una peça tallada amb un portamonell):
Fem un forat a la biga de diàmetre adequat per a una petita palanca (preferiblement metàl·lica) i des del costat d’aquest forat retorçem un cargol autodepossat.
A continuació, introduïu la palanca al forat i bàsicament tot!
Enganxem el cargol autofilat a l’orella de la llauna i fem servir la palanca per obrir la llauna:
