La pel·lícula de polietilè és el material més potent per escalfar plantes. A més, conserva la humitat i permet fer més rar el reg. Per tant, sota el sol primaveral, el sòl de la pel·lícula s’escalfa bé i les llavors broten ràpidament.
Però després d’això, s’ha de treure la pel·lícula immediatament, ja que les plàntules s’escalfen i moren igual de ràpidament. Per evitar un sobreescalfament, se sol suggerir fer forats a la pel·lícula o utilitzar una pel·lícula que permeti passar l’aire, però en realitat això significa renunciar a una mica de la calor solar. I d’altra banda, a la nit el llit amb brots sota la pel·lícula es refreda molt ràpidament i es fa malbé per les gelades.
Proposo una altra manera més econòmica de protegir-se contra el sobreescalfament. És a dir: per emmagatzemar la calor acumulada per al futur. La manera més senzilla de fer-ho és amb ampolles d’aigua i plàstic. L’aigua té una gran capacitat de calor i les ampolles de plàstic són molt còmodes i també són fàcilment accessibles. Col·loquem les ampolles farcides d’aigua sobre un llit sota una pel·lícula. En aquest cas, la calor solar de la pel·lícula es distribuirà no només a brots petits, sinó també a aigua embotellada; per tant, la temperatura de la pel·lícula no assolirà valors perillosos per als brots. A la nit, la calor emmagatzemada a l’aigua mantindrà una temperatura elevada sota la pel·lícula, cosa que estalviarà les plantes de les gelades.
Es poden posar ampolles, posar, enganxar en passadissos o suspendre's sobre suports, segons la mida dels brots. Només vull advertir contra la temptació d’utilitzar ampolles farcides d’aigua com a suports per a la pel·lícula, ja que l’aigua condueix bé la calor i s’evaporarà immediatament. En la majoria dels casos, és més convenient utilitzar ampolles buides com a suports, per exemple, enganxades al sòl, mentre que les ampolles plenes d’aigua es posen horitzontalment.