Per fer un cofre, heu d'escollir un bloc de fusta adequat entre un arbre caducifoli sec i caducifoli: bedoll, til·lia o aspen. La longitud del bloc ha de ser aproximadament dues vegades el seu gruix. Assegureu-vos de tallar les rodanxes amb paper de sorra perquè quedin llises.
A continuació, l'escorça es talla al llarg de tot el bloc fins a la fusta i amb cura, per tal de no esquinçar-se, es separen d'aquesta (Fig. A).
Cal treure l'escorça amb el front, en cas contrari, la caixa serà fràgil. Després de treure l'escorça, va veure el registre des dels dos extrems en una tassa. A la figura, els llocs de la serra estan indicats mitjançant una línia de punts. El chump en si no és necessari, pot ser útil per a d’altres manualitats a partir de materials naturals.
Des dels cercles, veient-los detingudament les línies guionades, preparen les parets laterals de la caixa i la tapa. A la part inferior de les parets laterals, es seleccionen els solcs (Fig. B), als quals s’adhereix la part inferior del taüt - contraplacat de 3-5 mm de gruix, la longitud i l’amplada dels quals corresponen a les dimensions dels buits restants. L’escorça es talla a tires lobulars i s’ajusta per adaptar-se a la mida de la caixa i a la tapa del cofre (Fig. C).
Totes les parts de la caixa estan enganxades amb cola de fusteria. Per a la rigidesa de les parts frontals i posteriors de la tapa, és bo enganxar tires estretes a les seves vores (a l'interior de la caixa). Les mateixes tires es poden enganxar als costats superiors de la caixa (Fig. D). La tapa de la caixa està muntada en petites frontisses, frontisses que es compren a la botiga. Podeu fer-vos vosaltres mateixos a partir d’estany o de matèria densa. S’uneixen als cercles laterals, tallats del bloc.
Per donar a la caixa bellesa i gràcia addicionals, es poden enganxar les superfícies interiors amb un teixit llis o de colors, i les exteriors es poden recobrir amb vernís clar.