El principi de funcionament d’un escalfador d’inducció es basa en dos efectes físics: el primer és que quan un circuit conductor es mou en un camp magnètic, sorgeix un corrent induït al conductor, i el segon es basa en l’alliberament de calor per metalls per on passa el corrent. El primer escalfador d’inducció es va implementar el 1900, quan es va trobar un mètode per escalfar sense contacte del conductor.
L’escalfament per inducció ha trobat aplicacions en diversos camps de l’activitat humana a causa de:
escalfament ràpid;
la capacitat de treballar en entorns amb diferents propietats físiques (gas, líquid, buit);
manca de contaminació per productes de combustió;
la possibilitat de calefacció selectiva;
formes i mides de l’inductor: poden ser qualsevol;
capacitats d'automatització de processos;
alt percentatge d'eficiència: fins al 99%;
amabilitat ambiental: no hi ha emissions nocives a l'atmosfera;
llarga vida útil.